Mas Ramoneda.
Les vinyes sempre tenen l’edat dels nens i de les lloses. Tenen l’estàtica mirada de les ermites sagrades. Coneixen el cel i els llarg rius, que envolten el seu cos verd. Les vinyes Mas Ramoneda caminen el corriol dels pobles petits i parlen de les petites coses a taula. Beuen el vi en copes d’aire net, al costat de Montmagastre, a la comarca d’Artesa de Segre. El poble de Montmagastre és, com tants altres pobles, un resum de l’existència en íntima trobada amb la seva història. Va ser una fita medieval. El seu turó més pronunciat està ocupat per les runes soterrades d’un castell, del qual trobem la seva referència primigènia datada l’any 926, i va ocupar un lloc principal al comtat d’Urgell. Avui, els cards i el fum de la pedra ocupen la memòria i l’oblit.
PPerò van sorgir les vinyes d’entre la terra desolada, amb la força del vent i dels esbarzers, i donen vida i denominació d’origen, COSTERS del SEGRE, a la serra de Montsec i el Prepirineu, una serralada calcària d’uns quaranta km de llarg i una superfície de 186.96 Km2, entre Lleida i Osca. Dos congostos, com dos firmaments, la parteixen en tres meitats: Serra de Montgai (Aragó) i Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies (Catalunya).
PPerò van sorgir les vinyes d’entre la terra desolada, amb la força del vent i dels esbarzers, i donen vida i denominació d’origen, COSTERS del SEGRE, a la serra de Montsec i el Prepirineu, una serralada calcària d’uns quaranta km de llarg i una superfície de 186.96 Km2, entre Lleida i Osca. Dos congostos, com dos firmaments, la parteixen en tres meitats: Serra de Montgai (Aragó) i Montsec d’Ares i Montsec de Rúbies (Catalunya).
Mas Ramoneda gaudeix de vint hectàrees …
… i de 500 m. d’altitud. Aridesa , aire i una intensa insolació maduren i sanegen els seus raïms. La qualitat del vi comença per la qualitat del raïm. La major part dels components del seu sabor es troben al seu interior. Es per aquest motiu que el premsat sigui fonamental en els sabors primaris. El raïm és un magatzem de sucres. El sol dóna la proporció justa de dolçor. Per una altra banda, les persistents boires hivernals li donen la humitat en substància.
Mas Ramoneda va plantar la seva vinya no farà més de trenta anys i va plantar el seu celler, perquè els cellers són el segon cep, fa ara nou anys, a fi de refrescar el temps dels seus vins. El seu entorn de plantació varia entre el cep més vell (3.20 per 1.40) i el més jove (2.50 per 1.00). El sistema de cultiu és l’emparrat d’altura (pals per a tres fils ), que fa madurar en condicions òptimes els raïms.
Durant l’estiu, es fan diferents controls de qualitat a les vinyes: grau, acidesa, el pàmpol… La verema es fa a mà, al matí, molt d’hora, per agafar el raïm fresc, en caixes de 15 Kg. Un cop al celler (molt proper, a 500 m), es buiden les caixes sobre una taula de selecció. La maquinària només premsa allò que està en condicions òptimes i, després del premsat als dipòsits d’acer inoxidable. En ells, amb un control exhaustiu del fred, es fa la maceració / fermentació (la part principal de l’elaboració. Sense la qual , no hi ha vi. És la conversió dels sucres en alcohol etílic, gràcies als llevats). Un cop acabada, farem el sagnat del diví líquid.
Aquell que es destina a criança es deixa en bótes de roure francès, ALIER, durant 6 mesos o 12, si és reserva i, després, es defineix en ampolla durant dos anys. El destinat a vi jove s’embotella i també té el seu temps de definició.
Mas Ramoneda té plantades per la seva pròpia ma nou vinyes i set tipus diferents de raïm: Merlot, Cabernet Sauvignon, Syrah, Ull de llebre, Tempranillo, Garnatxa Tintorera i Monastrell. Aquesta darrera, autòctona, perduda i recuperada per a que torni a ser assaborida en els seus vins. Les vinyes estan separades per breus camps de cereals i d’alzinars baixos. Cada vinya, a manera de faula, pren el nom al·legòric d’un animal: així, la Perdiu, perquè en ella, les perdius es refugien en la soca, quan hi ha sega. L’Esquirol, perquè a prop hi ha una bassa d’aigua, en la qual van a beure els espavilats rosegadors mamífers de cua excelsa. El blanc de Boira. La seva ubicació (nivell inferior) afavoreix la boira constant de l’hivern. El Cabirol, la Guineu, el Senglar. Tots ells, criatures encantades dels boscos, a l’altre costat dels cellers, Mas Ramoneda. Mas Ramoneda.
Agustín de Andrés Ferrero
Professor, escriptor i poeta